Llançament i Aterratge

Les naus espacials es llancen des de plataformes construïdes a l'efecte, en on es col·loquen i inspeccionen acuradament la nau i el coet propulsor abans del llançament. Les operacions són supervisades per enginyers i tècnics en un lloc de control situat als voltants. Quan tot està llest, s'encenen els motors del coet i la nau s'eleva cap a l'espai.

L'aterratge presenta el problema d'alentir la velocitat de la nau per evitar la seva destrucció a causa de la calor aerodinàmic. Per superar aquesta dificultat es protegeix la superfície de la nau amb un escut espacial protector de la calor, construït amb materials plàstics, metàl·lics i ceràmics que es fonen i volatilitzen a l'entrar a l'atmosfera, dissipant la calor sense danys per a la nau i els seus tripulants. L'escut protector està fet de xapes de ceràmiques soldades individualment al casc de la nau. Abans de l'aparició de la llançadora espacial que aterra en una pista, les naus americanes tripulades queien sobre el mar per esmorteir l'impacte. Els astronautes i la seva càpsula eren recollits pels helicòpters i eren portats a bord d'unitats navals que es trobaven a l'espera. Els astronautes soviètics aterraven sobre terra ferma en diferents parts de Sibèria.